Hola a tots, encara que en realitat hauria de ser un "Hola a totes" ja que majoritàriament són les dones les que saben valorar més o millor la feina d'un fotògraf, sobretot en zona agrícola, que és, de fet, on resideixo.
Per fi em poso de nou a escriure un bloc, sí, en el passat, és a dir, fa molt de temps vaig intentar dur a terme un bloc a Wordpress però mai vaig acabar d'entendre'l i es va quedar penjat per allà, ara, a la meva web m'obriré al món, sé que per temes de màrqueting és el que et diuen pe aconseguir nous clients, a Instagram hauria de fer el mateix però no tinc res a amagar i no veig gaire clar que hagi d'interpretar el paper d'un tipus molt enrotllat quan en realitat ho soc, però no em veig fent vídeos i reels perquè en certa manera, potser sigui això, en certa manera m'agrada ser un anònim, el problema és, que sóc extravertit i per tant no temo el ridícul encara que ho tinc tot controlat, tot sigui dit de pas.
Ara explicaré d'on va sortir el paio que està escrivint això, com haureu vist a la meva bio, vaig néixer a Barcelona al segle passat i ja des de molt nen vaig trobar en el dibuix una eina per mostrar el que portava a dins, tant és així, que a l'escola em coneixien pel dibuixant, en dibuix destacava i en altres assignatures no tant, més que res per que vaig trigar a explotar, al gimnàs era molt dolent, quan veia el "plinton" o la corda, m'entraven ganes de donar una puntada de peu als ous del professor.
Així doncs, de molt jove ja era artista i el meu somni era acabar estudiant a la Facultat de Belles Arts, però alhora també era un nen introvertit, obert però introvertit, vivia al meu món encara que també mirava de reüll el món dels altres, perquè, al cap ia la fi, érem una família, fins que un dia vaig arribar a cinquè. pels pèls i em sentia molt perdut i per sort van decidir que havia de repetir quart, sí, dic per sort, doncs això em va canviar la vida, ningú em coneixia i a més era el més gran i això em va provocar tal adrenalina que em va fer millor, vaig deixar de banda la meva introversió i era un nen nou, aquell any va ser el meu últim any a l'Escola Tagore de Bellaterra i vaig fer cinquè en una escola d'uniforme del barri de Sarrià (Barcelona), seguia sent el mateix, tret que el meu castellà era molt català i aquella escola era espanyola amb una hora o dues de català a la setmana, a l'altra teníem una hora de castellà a la setmana.
Però sí, a cinquè vaig desenvolupar més habilitats, millorant en matemàtiques i llengua castellana fins al punt de superar aquells espanyolets, i per descomptat en dibuix era el "number one" i en gimnàstica, el de sempre, un calvari, excepte en natació. M'havia oblidat de citar la natació i és que, a la piscina era peix a l'aigua, és el que passa quan a casa tens piscina...
Va anar passant el temps i vaig acabar en un institut de Sant Gervasi (Barcelona), amb un bon nivell d'anglès, sent el referent en dibuix i una patata al gimnàs, excepte en futbol i bàsquet, bé, en futbol no era una estrella però els canyets se'm donaven bé i en bàsquet, doncs com que entrenava amb el Sant Cugat (no, no jugava amb el Sant Cugat, era massa dolent) aprofitant la meva altura alguna cosa més podia fer. Els esports d'equip m'agradaven molt més que el gimnàs, però més que la natació, mai.
Hauria pogut seguir practicant esport, no em desagradava, sobretot l'esport d'equip, fins i tot vaig practicar ciclisme amb el meu cosí i companys de la meva primera escola, sí, al Tagore hi havia el meu cosí David, ell és un mes més gran que jo, és a dir, jo sóc un mes més jove que ell. Però als 16 vaig descobrir "Chic Sant Cugat" encara que crec que abans havia estat una vegada a la "Up & Down" de Barcelona i per descomptat, la "Big Ben" de Golmés i altres locals dels anys 80 a Mollerussa. Als 17 el primer cigarret i als 18 els vaig complir a Bèlgica.